Ahir al vespre, a la sala Àmbits del Centre Cultural, tenia lloc l'acte d'inauguració de l'exposició "TOPLESS La Teta censurada" de l'artista cambrilenca Marta Nolla. Una suggerent i original mostra en la què els pits femenins prenen tot el protagonisme i de totes les maneres artístiques: quadres amb cossos de dones nus, mamelles de ceràmica, tetes estampades amb el propi cos en pintura, tetes grosses, tetes petites, tetes censurades... Una exposició que reflexiona sobre el cos femení i la llibertat de mostrar-lo tal i com és.

Segons va explicar l'artista Marta Nolla a revistacambrils.cat, "el missatge és que la teta d'una dona és una cosa tant natural com qualsevol altra part del cos. Moltes vegades, a les xarxes socials per exemple, són tapades, censurades, se'ls hi posa una emoticona... Això també és una discriminació cap a la dona perquè se sexualitza una part del seu cos i en canvi als homes no, quan també tenen pits i això no passa. No obstant això, aquesta no és una exposició denúncia sinó que és una exposició alegre, és una exposició que vol transmetre frescor, són colors molt vius...".

"També hi ha dues peces dedicades a les persones que, per desgràcia, no tenen pit perquè per malaltia els hi han extirpat i també he volgut, humilment, dedicar-ho a elles"

A part dels quadres pictòrics –en els què ha fet ús de l'acrílic i l'esprai–, en aquesta exposició l'artista cambrilenca també s'ha iniciat en el món de la ceràmica. De fet, ha creat diferents peces, totes aquestes pits, de diferents mides i formes. "M'he iniciat en la ceràmica, feia molts anys que no tocava el fang i he volgut experimentar; gràcies a la Neus Pino que m'ha ajudat i ha estat la que m'ha guiat en el tema del fang; ha estat un descobriment. He fet unes peces que també són tetes: hi ha la reina, hi ha una altra que és més atrevida, hi ha una que té una casa perquè els pits d'una dona són la casa per als nadons, per als bebès. També hi ha dues peces dedicades a les persones que, per desgràcia, no tenen pit perquè per malaltia els hi han extirpat i també he volgut, humilment, dedicar-ho a elles".

"Sempre he pensat: per què no podem ensenyar els pits? Per què no ho podem fer lliurement...? Per què ens ha de fer vergonya...?"

Tal com ha comentat l'artista, "estem acostumats a veure cossos perfectes, de dones perfectes, primes i amb els pits perfectes i no! Els pits són caiguts, hi ha dones grasses, hi ha dones primes, algunes amb els pits grans, d'altres que el tenen molt petit... però al cap i a la fi són els nostres cossos; hem de lluitar per ells i reivindicar-los". Aquest tema, tal com ha afegit Marta Nolla, sempre ha estat molt present en les seves creacions i reivindicacions tant a nivell artístic com personal: "sempre he pensat: per què no podem ensenyar els pits? Per què no ho podem fer lliurement...? Per què ens ha de fer vergonya...?". I, en tot plegat també hi ha tingut una presència destacada el missatge que llança l'artista Rigoberta Bandini amb la seva coneguda cançó ¡Ay, mamá!, també un cant als pits de les dones i de les mares.