REDUCCIÓ DE MAMES
La tortura de veure que els teus pits no paren de créixer: cinc anys d’espera per operar-se en la sanitat pública
L’augment de pes o factors hormonals desencadenen la gigantomàstia o hipertròfia mamària, com la que té la cantant Ruth Lorenzo
Les dones amb pits grans tenen problemes com dolor d’esquena i de coll, irritacions de la pell sota de la mama i problemes respiratoris
La dada l’aporten els cirurgians plàstics. La mitjana d’espera per sotmetre’s a una operació de reducció de pit en la sanitat pública espanyola és d’entre quatre i cinc anys. Una demora que en molts casos, és pura tortura per a les pacients i que les obliga a acudir a la sanitat privada per sotmetre’s a una intervenció que no en té res d’estètica perquè està directament relacionada amb la seva salut. A la visibilitat de la gigantomàstia o hipertròfia mamària, l’augment anormal de les mames, que tant dificulta la vida d’algunes dones, ha contribuït notablement la cantant Ruth Lorenzo qui ha confessat que els seus pits no paren de créixer, que ja s’ha sotmès a dues operacions i, fins i tot, es planteja retirar-se les mames en una tercera intervenció.
El 2021, el volum d’operacions de cirurgia plàstica va superar les 200.000 intervencions a Espanya, un 215% més que fa una dècada. Són dades de l’informe ‘La realitat de la Cirurgia Estètica a Espanya’, l’últim elaborat per la Sociedad Española de Cirugía Plástica Reparadora y Estética (SECPRE) que la societat científica acaba de presentar. L’enquesta recopila informació de dues fonts: d’una banda, hospitals i centres sanitaris privats registrats per les comunitats autònomes i, per una altra, la que aporten els mateixos cirurgians plàstics associats a la societat científica.
El 2021 es van fer un total de 13.267 reduccions de pit en la sanitat privada
El rànquing d’intervencions més sol·licitades està encapçalat per la cirurgia de mama. El 2021, es van fer 107.540 procediments. Del total, un 6,5% de les cirurgies –un total de 13.267– van ser reduccions de pit. Intervencions que, en gran part, es fan en la sanitat privada perquè, com ha explicat, el doctor Jose Luis Vila Moriente, cirurgià plàstic i president de la Fundació Docent SECPRE, la llista d’espera en la sanitat pública és de fins a cinc anys, cosa que obliga les pacients a pagar-se l’operació de la seva butxaca.
Disminuir la mida de les mames
La mateixa societat explica que la reducció és un procediment quirúrgic per disminuir la mida de les mames, mitjançant l’extirpació de greix, teixit mamari i pell, fent-les més petites, lleugeres i fermes. A més pot reduir la mida de l’arèola. Les dones amb mames grans tenen problemes deguts a aquest excés de pes, com el dolor d’esquena i de coll, irritacions de la pell sota de la mama i problemes respiratoris. La finalitat de la intervenció és proporcionar-los uns pits més petits i amb una forma més proporcional a la resta del seu cos.
La reducció de mames es fa generalment per alleujar un problema físic, més que per motius purament estètics, puntualitza la SECPRE. En la majoria dels casos s’espera fins que el pit s’hagi desenvolupat completament, tot i que es pot fer abans si els problemes físics són molt importants. Aquest procediment no està recomanat en dones que pretenguin donar el pit després de l’embaràs.
La realitat de l’espera
Però la reducció mamària només està inclosa en les prestacions de la sanitat pública en casos extrems. Els requisits són molt estrictes, explica a El Periódico de España, de Prensa Ibérica, la doctora Beatriz Albi, membre de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) i ginecòloga a l’Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid. «Al final, en la gigantomàstia, que ho podem anomenar així, qui decideix si la dona és candidata a fer-se una cirurgia són els cirurgians plàstics. Els ginecòlegs podem valorar, però hem de derivar la pacient i ells prenen les decisions», indica.
La magnitud real del problema de la gigantomàstia és desconeguda, però probablement infraestimada, ja que no existeix un registre d’aquestes pacients
La gigantomàstia es considera una veritable patologia i es descriu com un excés de teixit mamari superior a 1 quilogram a cada pit. «La magnitud real del problema de la gigantomastia és desconeguda, però probablement infraestimada, ja que no existeix un registre d’aquestes pacients i en moltes ocasions existeix una controvèrsia sobre la indicació per motivació estètica o patològica», s’indica en un treball de final de grau firmat per Eva Requena Losada, del Departament de Cirurgia, Ginecologia i Obstetrícia, de la Facultat de Medicina de Saragossa, titulat ‘Creación de un modelo de priorización de pacientes diagnosticadas de gigantomastia en lista de espera quirúrgica’, del 2021.
La investigació adverteix que al nostre país no hi ha «un criteri uniforme que seleccioni quines d’aquestes pacients que acudeixen al sistema públic de salut per tenir mames de gran mida tenen indicació mèdica i són sufragades pel mateix». El Servei Aragonès de Salut (SALUD), per exemple, va establir «com a indicació quirúrgica aquelles pacients amb macromàstia la reducció estimada de la qual superi els 1000 g. per mama i les que amb pesos estimats menors siguin valorades per especialistes de traumatologia, rehabilitació o reumatologia com a candidates per la millora esperada de la seva patologia musculoesquelètica», detalla la investigació.
La limitació «de disponibilitat de quiròfans és generalitzada en la nostra comunitat, especialment en aquesta patologia, no prioritària per al SALUD, donant origen a llistes d’espera en continu creixement, retardant en anys la cirurgia de reducció mamària amb les implicacions físiques i psicosocials que comporta», s’afegeix en el treball d’Eva Requena.
Els requisits
Per admetre una pacient en aquest tipus d’intervenció, els requisits solen ser que, a més de causar problemes d’esquena, no tingui obesitat i que existeixi més d’un quilo de massa mamària en cada pit, tot i que a Espanya no s’ha marcat de manera oficial un pes per mama per entrar a la cartera de serveis. A més, el pit ha de mesurar 31 centímetres des de la clavícula al mugró, tot i que això també varia depenent dels centres, recorden els cirurgians plàstics.
La doctora Albi admet que no sol veure en consulta nombrosos casos de gigantomàstia. Ho atribueix que les pacients solen ser derivades o acudeixen directament als cirurgians plàstics. Explica en què consisteix la hipertròfia mamària: «El teixit mamari té dues parts: una que és teixit glandular, que serveix per crear la llet per a la lactància materna i, després, el teixit gras. Les mames poden augmentar bé per un tema hormonal –indica que si prens anticonceptius, per exemple, se t’inflama una mica el teixit i, fins i tot, la mama pot créixer o pot passar en l’embaràs–, però també al pujar de pes et pot augmentar el teixit gras i augmentar el pit».
En la postmenopausa, apunta, també pot augmentar la mama perquè es va canviant el teixit glandular i es queda només el teixit mamari. «Al tendir-se a pujar de pes, també pot créixer la mama i aparèixer una de més grassa, més pesada. També poden ocasionar molèsties, per més volum i més quantitat de greix», explica la ginecòloga a qui li consta que, pel que li expliquen els seus col·legues de cirurgia plàstica, «la cirurgia de reducció de mames és la que més satisfacció produeix a qui la sol·licita».
La malaltia de Ruth
En una clara lluita per donar visibilitat a aquest problema, la cantant Ruth Lorenzo revelava el maig passat que pateix hipertròfia mamària: «El meu cos és supersensible a les hormones femenines i em creixen els pits sense parar», compartia públicament al documental ‘Hablamos de tetas’, de la plataforma Freeda. L’artista murciana, ara en plena promoció del seu nou single Woman, ha parlat d’un problema de salut que arrossega des de l’adolescència.
«El tema dels meus pits ha sigut un aprenentatge per a mi», assenyala la cantant, de 40 anys, recordant com va començar a ser conscient de l’augment dels seus pits, més enllà del normal, des de la pubertat. «Em va creier el pit tan, tan ràpid... D’estar superplana vaig passar a, de sobte..., els nens pensaven que em posava mitjons», explica la cantant al documental. «No tens temps, mentalment, a desenvolupar-te d’una manera per comprendre el que t’està passant al cos. El teu cos es desenvolupa molt abans que la teva ment», afegeix.
La hipertròfia mamària que té Ruth Lorenzo l’ha portat a sotmetre’s a dues reduccions de mama «i em faré la tercera»
La hipertròfia mamària que té Ruth Lorenzo, descriu, l’ha portat a sotmetre’s a dues reduccions de mama «i em faré la tercera. El més segur és que hagin de retirar-me la mama completament per poder evitar continuar operant-me». Recorda que la primera vegada que es va operar va ser a Londres i va ser un cirurgià italià el que la va intervenir. «¡I fixa’t el que em va dir!. ¿Però per què vols passar d’això a això? Com dient: ¡‘Si tens unes ‘tetazas’!’». La seva condició, afegeix, la fa més propensa a patir un càncer de mama.
Lorenzo acaba parlant de la tortura que suposa la seva malaltia. «No vull fer esport amb tres sostenidors. ¡Tres!. Es tracta que soc una dona superactiva, que m’encanta l’esport, a l’escenari no paro i que vull sentir que puc obrir els braços i moure’m...», diu l’artista que, confessa, en aquest mateix escenari, ha desitjat moltes vegades «ser invisible, només ser escoltada» i acaba amb un missatge claríssim: «Soc més que unes mamelles».
