El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II)

(Doncs continuem). Vet aquí la continuació de la llista de frases fetes i locucions del català viu, del carrer, que sento al meu entorn, com dèiem dia sí i dia també. Passeu-me per alt si n’hi ha alguna de grollera…

a poc a poc i bona lletra / anar fet un carnestoltes / ser figues d’un altre paner / amagar l’ou / a empentes i rodolons / amb penes i treballs / amb prou feines / … i avall que fa baixada / aguantar l’espelma / … i tota la pesca / ser foc d’encenalls / vist i no vist / a tort i a dret / cames ajudeu-me / ser puntual com un clau / riure’s del mort i de qui el vetlla / tocar el dos / ser del morro fort / ballar per un peu / ja hi pots pujar-hi de peus! / puja aquí dalt i balla / ser més lleig que un pecat / fotre un clau / no saber el pa que s’hi dóna / músics i berra, tots per terra / ser la xocolata del lloro / tururut, qui gemega, ja ha rebut / el vi fa sang (i l’aigua, fang) / mira’m i no em toquis / beure oli / separar el gra de la palla / ser flors i violes / tururut violes / no tocar-hi / campi qui pugui / Vés-li al darrere! / tenir cops amagats / aixecar la camisa / carregar els neulers (el mort) / perdre pistonada / ser el pal de paller / estar tocat de l’ala (del bolet) / fotre’s el bistec / moll (xop) com un ànec / passar-s’ho pels collons / tocar els collons / fregar pels morros / fumar com un carreter / no valer un rave / ser un mitja armilla / fer-ne cinc cèntims / fer una cara com un poema / anar a tota pastilla / estar-ne fins als pebrots (collons) / tenir a mà / aixafar la guitarra / plou sobre mullat / posar-s’hi fulles / tocar fons / cadascú per on l’enfila / tocar allò que no sona / aixecar la llebre / oli en un llum / tocar fusta / vés a pasturar! (a pastar fang!) / embolicar la troca / quins fums! / posar pals (bastons) a les rodes / ser un dóna-me’n dóna’m / ser un poti-poti / ser burro com una sola de sabata / haver-hi (ser) quatre gats / no tenir cara ni ulls / amb cara i ulls / just a la fusta! / escampar la boira / fotre (cardar) el camp / fer-la petar / fer un toc / tenir-ne els pebrots (collons) plens / ser un tocacampanes / a prendre pel cul (pel sac) / tenir-hi la mà trencada / ser un torracollons / estar mort de fàstic / tenir-ho coll avall / ser la gota que fa vessar el got / pixar fora de test / ser l’òstia en patinet / ser el pal de paller / ser una olla (un orgue) de grills / fer passar per l’adreçador / ser figues d’un altre paner / fer la puta i la ramoneta / haver-hi marro,  i que et (el, us, els) donin pel cul.

Són les que m’han passat pel cap des de la darrera entrada o que he sentit aquests últims dies. Ei, i sense cap ordre, ni ganes de ser exhaustiu. I, insisteixo, la major part no tenen equivalent literal en castellà.

Espero les vostres aportacions per als propers dies, perquè me’n dec haver deixat centenars. Un altre dia tractarem dels refranys, menys utilitzats. (Continuarà.)

Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Reflexió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II)

  1. joan ha dit:

    Expressions que no sé pas d’on surten:
    I un bè negre amb potes rosses! I una polla amb vinagre! I els collons d’en Nara (o una cosa així).

    Més clàssiques,
    L’aigua és mitja vida! Tenir els ous pelats! Enviar algú a fer punyetes!

    més ordinàries:
    Fer el gos, anar a canviar el suc de les olives,

    i ara us deixo que haig de marxar perquè em sembla que la tortuga vol treure el cap!!

    vinga salut i força al ….

    • pepvalsalobre ha dit:

      Mercès, Joan. Espero que n’afegeixis més, tan ben trobades com les que aportes. Tan bon punt n’entrin més, entre les teves i d’altres, en faré una nova entrada amb les aportacions externes. Ei: amb copyrigth!
      Acabo d’arribar ara mateix d’Itàlia (una vegada més…) i el teu comentari m’ha fet pensar en dues coses relacionades amb l’italià però que valen arreu.
      1. Atribuim tòpicament una frase a un país, i, de vegades, és més falsa que certa. Aquí a la primera de canvi tothom engalta: “Se non è vero, è ben trovato!” Doncs bé: a Itàlia no s’usa comunament, segons em diuen amics de Roma, la Toscana o la Puglia, que la senten més aquí que no pas allà.
      2. De vegades una frase feta o una dita és ben vigent en un lloc i completament desconeguda no gaire lluny: a Roma sento “Blu e marrone, perfetto caffone”, però la desconeixen a Florència. Seria el nostre equivalent a “verd i blau fa papau (o babau)” (‘caffone’ vol dir rústec, ‘hortera’). Ben segur que algunes de les expressions que jo he aportat i de les teves són desconegudes gaire més enllà de Girona ciutat. Però aquest era el joc: veure la riquesa de la llengua viva només en un lloc concret.

Deixa un comentari